18/2/2017

18/2/2017

dissabte, 13 de novembre de 2010

KIMGILWALK

KIMGILWALK

Si vols saber si un escalador es aventurer , demana-li quina via ha fet a Montrebei. Si et diu que cap... pots començar a dubtar de la seva fiabilitat.
Montrebei es un petit paradís de l’aventura. Les assegurances son escasses o inexistents , a vegades s’han de muntar algunes reunions. La pedra es variable , menys compacta del que desitjaríem. Plaques verticals , fissures i díedres desplomats , xemeneies terrorífiques. El còctel de la por , on sempre i trobarem la paraula “exposat”.
Las línees més bones i clàssiques ja estan obertes. Encara queden trams per explorar , panys de paret més curtes i racons enrevessats. La Paret de Catalunya esta més saturada que la Paret d’Aragó.
El sector d’Estall es més benèvol , més curt i menys vertical , però conserva l’essència.

Feia temps que tenia en ment , obrir una via en aquest indret.
El meu nivell , no em permet obrir coses molt difícils , sinó més aviat de tipus clàssic.
Això es el que trobareu en aquesta via : un itinerari lògic , assequible (no vol dir que sigui fàcil) , sempre buscant les fissures més escalables. No hi ha miracles : travessa feixes , trams herbosos , roca delicada. Quant la cosa s’adreça , millora la roca i l’ambient...
No he fet servir ganxos , i les expansions podia haver-me-les estalviat. Avui he col·locat dos espits més , en el tram ja obert , per treure exposició.
He deixat la via arreglada perquè la puguin fer la majoria. Absteniu-se , si teniu el paladar molt delicat.
En algun llarg , pot ser que les cordes no corrin...
Travessa la via “Xemeneia Encantada” , precisament per el lloc més difícil d’aquesta , comparteix dos segurs seus.