30/9/2017

30/9/2017

diumenge, 20 de febrer de 2011

SOC EIXÍS El Paradís dels Horrors

No puc fer-hi res , soc eixís.

Tinc mala pata ... Tot sovint fico la pota , ofenc ... Això m’ha fet perdre companys , de manera irreversible. També he fet amics. Em quedo amb els bons records , son els que perduren.
Soc un “boques” ... tinc aquesta nefasta qualitat diabòlica. Parlo mes del comte , o pitjor , dic el contrari del que voldria dir.
No soc bo amb res. Soc mediocre amb tot. Només he tingut èxit en les coses més irrellevants i absurdes. Aquestes coses , son les que em fan lliure i m’ajuden a viure.
Sempre he set un covard ... M’he passat la vida intentant demostrar-me el contrari (alguna vegada o he aconseguit). Però no he tocat mai el cel , segurament no arribaré mai ha tastar-lo.
Soc feliç ... de pogué viure aquest fabulós , fantàstic i meravellós infern. I que duri.
Prefereixo ser jo mateix , que prevaldre sobre els demes.


Retirar-se a temps es com una victòria ...

Al intentar superar-me a mi mateix ... Se’m presenta l’etern dilema :
Retirar-me o continuar. Abandonar , rendir-me o lluitar. Em trobo davant del desafiament , d’escollir el sofriment , d’aguantar el dolor , de resistir las penalitats.
Una cursa en la que es pot abandonar , es una mala cursa. Un dia vaig descobrir que soc dels que no abandona ... al menys fàcilment.
La diferencia entre l’èxit i el fracàs , esta a vegades , en continuar quant tot esta en contra.
Si elegeixes aquest camí , Llavors saps que la tortura no tindrà fi ...




“El Paradís dels Horrors”


Es l’herència que ens han deixat i me’n sento orgullós.

Aquesta via no la farà ningú ...
No es pas apta per tothom. Per alguns curta o massa equipada (una tonteria) , per altres espantosa i terrible. Jo , per si de cas ... la recomano.
Dintre de les insignificants i modestes vies que he obert , aquesta es la que m’agrada més. Una petita obra d’art , de la natura. Es genial , espectacular.
La via esta semiequipada (horror controlat ...). De tipus clàssic , buscant el més fàcil i lògic. Algunes expansions , entre llargs , potser innecessàries. Delaten lo prudent que soc , i la por que he passat.
Alguns blocs i llastres desafien l’equilibri i la gravetat. No es pot dir que sigui exposada. Es com una via d’iniciació a la precarietat.
Si creus que el martell es antiquat i et repela , millor que no t’aventuris (els claus no estan posats , s’ha de clavar algun pas).
No temptis la mala sort. La retirada desprès de la R2 , es espinosa (es poden enganxar les cordes al rapelar).
Atenció al horari ... No es una via rapida. Es pot empalmar llargs , vigilant el fregament.
Oberta fixant una corda als primers llargs , amb cinc dies saltejats de gener i febrer del 2011.

PUIG DE LA FORÇA (Tavertet – Vall de Sau)
“El Paradís dels Horrors” 135 m. 6a A2
Aproximació :
Pantà de Sau – La Riba – Club Nàutic – Pàrking.
Seguir una pista que faldeja les parets. Un cop passat el GEP (agulla adossada a la paret). Pujar per una incomoda canal , fins a peu de via , una gran volta natural “Cova de les Cabres” , 30 minuts.
Descens :
Desde el coll , entre el Puig de la Força i el Pla de Dalt. Baixar (Nord) a la vall de Baià (rètol indicador) , fins la pista i el Pàrking , uns 35 minuts.

Els bolts , com sempre , col·locats manualment.