30/9/2017

30/9/2017

diumenge, 6 de març de 2011

Plà d'AIGUALLUTS




Perquè escalo sol ?

A vegades em ve de gust escalar sol. Necessito anar sol i retrobar-me a mi mateix.
Sempre procuro escalar un grau per sota. El gel es ideal (si es bo) , els piolets son com una assegurança rapida , si els claves be ... (si ho fas massa , llavors no els pots treure i es perillós).
A vegades m’he trobat amb estat de gracia , on tots els moviments eren naturals i fluïts. Tan concentrat , que sense adonar-me he acabat l’escalada pensant ... ja esta.
Si no em veí segur m’asseguro. Si el gel es precari o molt vertical , pujo amb artificial (sovint) , sense manies.



Pla d’Aigualluts “Mamporros para todos” uns 100 m. III/4

La primera vegada que vaig escalar aquesta cascada va ser el 13-3-2004 , amb en Pau Escalé.
Es troba en un lloc privilegiat , per els que ens sentim pireneistas. Sota la falda del Aneto. Sol estar amb condicions duran tot l’hivern. L’aproximació es còmoda i ben traçada , unes dues hores a ritme tranki-l , més 45’ obrin traça fins a peu de via. Es ample , am varies opcions possibles. Per la dreta hi ha molts ràpels , instal•lats amb arbres ( es pot baixar amb una sola corda de 60 m.). Es pot combinar amb la veïna “Luna LLena”