30/9/2017

30/9/2017

divendres, 12 d’agost de 2011

MONT PERDUT 3355 m.

La muntanya sempre i serà ... Però nosaltres, estem de pas.
Els somnis son més meravellosos que la realitat, dons els fem a la nostra mida.



El meu periple comença quant obro el llibre de les il•lusions, i em disposo a fer realitat algun d’aquets petits somnis. Consisteix en fer una ascensió a un cim dels Pirineus, escalant una via.

Em decideixo per una ruta poc repetida, oblidada i a l’hora imponent : “El Esperó dels Esparrets”. Un itinerari que queda aïllat, massa lluny per atraure als escaladors... Els més de 2000 m. de desnivell positiu, fins al cim del Mont Perdut, desanima als que busquen un èxit fàcil i rapit.

10-8-2011 “ESPERÓ dels ESPARRETS” 425 m. V

L’aproximació em porta 5h. (amb un ràpel inclòs). La via 9h.(un bon horari) de intuïció i autentica aventura.
Superat un esperó. Un ràpel porta amb un ressalt molt impressionant, que es puja directament per díedres i xemeneies. Un altre esperó, igual de vertical i difícil. Una cresta, molt esmolada i aèria. I una xemeneia estreta, de roca delicada.
La via acaba aquí, desprès queden uns 400 m. de desnivell i 2h. Grimpada, cim Espatlla dels Esparrets 3077 m., coll oriental. Petit rodeig i aresta Est, poc difícil.

He arribat al cim amb la llum de la lluna... Feliç i esgotat.
Un curt i fred bivac, compartit amb altres muntanyencs (als Pirineus, no estàs mai sol).
Veure sortir el sol del majestuós cim del Mont Perdut 3355 m., no te preu. Sobretot per els que tenim l’anima de contemplador , més que no pas d’escalador.



Ràpel en l’aproximació

R1
R5

R6

Llarg 4
                        Tram de cresta