4/10/2017

4/10/2017

dijous, 29 de setembre de 2011

EXISTENCIALISME


L’estratègia, es necessària del principi al final. No nià prou amb estar molt fort, ni amb fer molt grau, ni amb entregar-se i arriscar-se completament. Tot s’ha de fer el dia adequat, de la manera  precisa, amb eficiència. Ha de ser un escac mat.


Montrebei Paret d’Aragó “EXISTENCIALISME” 660 m. 6b A1 (V+ A1)

Primera ascensió : R. Despiau, P. Viorrai i M. Fabbro (18 al 22 d’Abril de 1980).
Per el meu gust ... Es una via excel·lent , millor que la CADE. Dura, d’envergadura. Flanqueja una barrera de sostres i desploms, per anar a buscar el díedre més vistos de la paret. La retirada es complicada. La roca es delicada a la 1ª part i molt bona després.



24-9-2011   Petir
S’ha posat a ploure de manera persistent. He mirat a baix ... No sabia si posar-me plorar o recar. He escalat com els cargols : Poc a poc, sempre endavant, sense aturar-me, i al final he arribat a dalt de la tapia ...
25-9-2011  19 h. 30' ... Nomes em queda arrossegar-me tres hores per les inacabables carenes del Montsec de l’Estall. El meu cos esta destrossat ... Res l’importa ja. Me superat a mi mateix, he trencat una barrera i he passat a traves d’ella amb facilitat i seguretat. No sobreviuen els més llestos, ni els més valents, ni els més poderosos. Sinó els que son flexibles i capaços d’adaptar-se a les circumstancies.