30/9/2017

30/9/2017

divendres, 16 de març de 2012

ES CORRE AMB EL COR ... S’ARRIBA A LA META AMB EL CAP

Aquest bloc es un àlbum de records. A vegades també de sentiments :


 Nits sense dormir, tristesa i plorar com mai. El dia del comiat em vaig quedar petrificat ...
Vaig conèixer en Pau Piolet a la seva època heroica. Vaig tenir la sort de compartir unes 15 escalades**. Un absurd malentès ens va separar... Feia uns anys que no ens parlàvem.
Ell ens ha fet petits a tots.

“Sempre que tinguis un lloc per anar hi haurà un camí per arribar-hi”
“Com més miris enrere, més difícil et resultarà mirar endavant”
Aquestes seves frases favorites, m’han fet reflexionar :

He mirat avall ... i m’he vist reflectit, mirallat. He tingut por de mi mateix ... me espantat.

Per el meu cap han passat més de 200 escalades. Escenaris mítics com : Pedraforca, Peña Montañesa, Ordesa, Circ de Gavarnie, Pilar Sud de la Maladeta, Pilar de L’Embarradère, Agulles d’Ansabere, fins a 13 vegades Montrebei. Les meves estimades tres Nords hivernals : Vignemale, Mont Perdut, Taillon i molts altres racons més...

... 95 vies d’escalada en roca* (cap repetició), totes a vista.

Estic parlant de les meves escalades amb SOLITARI ...

Es difícil de creure ... i encara més d’entendre. Sobretot pensant que vaig començar a escalar l’any 2000 (amb 41 anys), que a penes escalo cinquè grau amb lliure, que només surto un dia a la setmana i que no he portat mai mobil.

Com ha dit un company : Seguirem escalant ... Corren ... o caminant.

NOTA :
(Part d'aquest escrit i l'anterior, fan al·lusió a un comentari que vaig rebre. Em demanaba perque escalo sol ? "Qui no compren una mirada, tampoc entendrà una llarga explicació").

* (via llarga)
** Les més representatives :
Gel : Double Scotch (Fournel), Dancing Fall (les Orres), Islandis (Boi)
Alpinisme : Modica Noury (Mt. Blanc de Tacul), Goulotte Valeria (Petit Capucin)