30/9/2017

30/9/2017

diumenge, 20 de maig de 2012

PRESUMPTAMENT PERFECTE


PRESUMTAMENT PERFECTE

El 5 i 6 d’agost del 2010, vaig anar al Peña Montanyesa (amb poca informació). Vaig obrir una via molt maca, amb un díedre perfecte, llàstima del últim llarg (que era horrible).

Aquest diedre ja havia estat obert ... El 9 de juliol de 2008, per Chemari Andres i Javier Orive, el “Diedro Racimor”. Son escaladors de molt nivell. Varen obrir la via amb un estil NET i segurament amb lliure. Només varen deixar un clau, i va ser en el lloc on jo no vaig passar.

En Chemari, molt correctament em va demanar que la desequipes (vaig deixar UN spit a cada reunió). I eixís o faré. Però m’ho he repensat, i només desmuntaré el lloc on van passar ells. La via quedarà tal i com es va obrir.
Dels 155 m. que te”Presumptament Perfecte”, només 75 m. pertanyen al “Diedro Rancimor”.

El Javier Bueno acaba de publicar a Desnivel (nº 311) la meva ressenya ?. Al tercer llarg el “Diedro Rancimor” passa per el diedre de l’esquerra.

“Presumtament perfecte” no va ser un error, ni una cagada :
Va ser una ascensió feta per en Joaquim Gil i Casals, en solitari. Una ascensió amb un estil pur i noble. Amb un Bivac en paret, assegut. Amb coratge i perícia (sense fer cap pas amb lliure de més de cinquè grau). Amb molta il•lusió i molt esforç.
                                                           
                                                                              ***

L’ESCLETXA 220 m. 6a A2


1ª Repetició, a càrrec d’en Chavi Raventós i l’Alvarito. En unes 11 h.
Donant-li un grau estimat de (6a – V – 6a – A2 – A2 – 6a – V+).