18/2/2017

18/2/2017

diumenge, 12 d’agost de 2012

Gavarnie 1265 m. MARBORÉ 3248 m. i retorn


10 anys d'ESCALADES... de TRACA i MOCADOR

Cada any a les vacances d’estiu, faig la meva expedició particular. Sol, amb poc material, de manera ràpida, simple i amb molta il•lusió. Son les meves escalades amb ambient festiu...

2003   Petit Vignemale 3032 m.                  Esperó N.O. 350 m. IV+

2004   Lezat 3106 m.                                 Esperó Oest 330 m. V

2005   Abadias 3297 m.                             Pilar Sud Maladeta Diedre 280 m. V A1

2006   Tozal del Mallo 2254 m.                  Ordesa Ravier 390 m. V Ao

2007   Torres del Bassiero 2750 m.            Mestres – Lleonard 250 m. V+ Ao

2008   Aiguille Petite Ansabere 2271 m.     Spigolo 300 m. V+ A1

2009   Midi d’Ossue 2884 m.                    Pilar del Embarradère 300 m. V+ A1

           Midi d’Ossue 2884 m.                    Pilar Sud 200 m. V+ A1

2010   Bacillac 2978 m.                             Esperó Clos 110 m. V Ao

2011   Mont Perdut 3355 m.                      Esperó dels Esparrets 425 m. V

           Caperan de Sesques 2400 m.          Cara Nord 120 m. V A1

2012   Marboré 3248 m.                            Nord Directa 1600 m. V



10/11-8-2012   Gavarnie 1365 m. Marboré 3248 m. i retorn

Una ascensió de 1600 m. De desnivell. La travessia vertical del Circ de Gavarnie ! Es un raid èpic que segueix las forces de la terra i s’acompanya per “El so llunya d’un corn de caça”.
Patrice de Bellefon
                                                                     ***
Una ascensió d’envergadura, una gran cursa. D’incertesa, de buscar-se la vida. Te una dificultat mitjana de III/IV grau, però es una ruta seria, de compromís. Primer encadenament : J. Dabbadie, F. Cereza, H. Gasset i L. Malus 29-8-1947

Mur de la Cascada 450 m. IV+   1ª ascensió : G.Adagas i L. Malus 13-9-1945
Sem feia estranya l'aproximació al Circ, sense neu ni gel, Quant em mirava (a l’hivern) la immensa paret del Mur de la gran cascada, intentant endevinar per on podia anar la via, pensava que estava d’avant de la paret Nord de l’Eiger. Qui ho diria, la enrevessada via puja amb un sol pas de cinquè grau. Transcorre fen ziga-zagues, travessant feixes herboses exposades i buscant el més fàcil.

Cresta de les Druites 500 m. IV (El tros que he fet)   1ªascensió : Marchand i R. Ollivier 16-9-1945
Confusa i complexa, i amb una informació poc precisa. Aquí cadascú es te d'espavilar i trovar el seu itinerari. He fet aproximadament un terç de cresta i m’he escapat per la dreta a buscar la bretxa Passet. La dificultat que tenia a la vista semblava més del III+ que diu en Bellefont.

Aresta Passet 470 m. IV Ao   1ª ascensió : R. Chevalier, R. i J. Mailly 1938
Una Aresta pirinenca allunyada i molt maca. Similar en dificultat a altres més famoses. Al principi he fet una variant de IV, per agafar la cresta. Al gran gendarme he anat a parar a una cornisa amb un desplom (hi ha muntada una reunió, amb un friend tres claus i dos mosquetons ?), el pas en lliure es difícil. L’ultima dificultat important, es pot desgrimpar i rodejar per la dreta III+ o fer un ràpel de 25 m.

Em quedava una hora de llum i he optat per veure la posta de sol, fent un confortable bivac en una plataforma, amb una bona vista dels abismes de Gavarnie.

11-8-2012
A les 8h. 30’ ja estava al cim del Marboré. Descens per la Bretxa, una excursió de 6 h. 30’ fins a Gavarnie.



JOKER  9.1  ... Amb uns cantells que tallen com ganivets.



Material que portava : Joc de Friends, alguns tascons i 4 pitons (prescindibles)