4/10/2017

4/10/2017

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Una primera al Ripollès




17/10/2015   Cingles de l'Andreu (Ripollès)

“Un Muntanyenc Anònim”   55+45 m.  A3

La meva via "oberta" Nº 100.

No és petit allò que ens fa sentir feliços.

Magnifica escalada, la línia més esvelta i atractiva de la vall. Dos llargs fantàstics en un entorn molt bonic.

És una via que espanta als escaladors... Que es creuen que son escaladors experts.

Aquí el pitonatge és un art, les fissures permeten col·locar friends i tascons

Una escalada inoblidable...








Foto familiar de fa 40 anys, a la font de Sant Gil
La vida esta plena de records


Aquesta via esta dedicada al meu pare, en motiu dels seus 90 anys. L’Enric no s’ha interessat mai per cap activitat de les que he practicat. Però em va transmetre  un valors molt importants :

ESFORÇ
Del pare Enric, vaig aprendre el que significa l’esforç... De petit, els diumenges, li portàvem el sopar a la Farga, treballava 12 h. (extres) encenent els forns, una feina dura.

IL·LUSIÓ
D’ell vaig aprendre que la il·lusió pot més que la son i el cansament...Treballava de nit, quant plegava se’n anava a buscar bolets.

PUNTUALITAT
Em va ensenyar a llevar-me a les tres de la matinada (dos grapats d’aigua a la cara i ja estàs despert).

ORIENTAR-SE
Em va ensenyar a orientar-me i caminar a la nit (sense frontal), per anar a buscar bolets, la seva gran passió. Noms mítics, venen a la meva memòria... Pla de Pruners, Pla de Faners, Ras de Llentes, Rasos de Tubau.

PRUDÈNCIA
Deia que qui “vigila i te seny te molt de guanyat”.

SINCERITAT
"No és pot anar pel món dient mentides".

DISCRECIÓ
"No cal cridar l’atenció".

HONRADESA
"No s’ha d’estafar ni deure res a ningú".

PACIENCIA
 “Quiets, tranquils...” “Tranquils i anar marxant”



L’Enric és un gran Muntanyenc... No ha escalat mai, ni en el seu palmarès i figura cap cim important. Però pujava a Sant Amand pel dret, de nit, per llocs que no ens atreviríem a pujar-hi de dia.