18/2/2017

18/2/2017

diumenge, 10 de juliol de 2016

ORDESA Brujas Franco-Española i Entremaliat






La experiència m’ha ensenyat, que les marques perduren, i les victòries s’obliden... Les millors curses son les que no portes dorsal, ni hi ha classificacions.

Alguns joves atletes, escaladors, alpinistes i corredors, s’han adonat d’aquest detall, i estan fen activitats innovadores... Però la veritat és que sempre se’n han fet. És fàcil enganyar al públic poc entès.

Només els més bons i mediàtics, es poden permetre tenir resolta la logística...
Cadascú fa el que creu convenient, però hi ha coses que es devaluen per si soles. El més important és... Com s’ha fet, i el nivell de compromís.

Tendim a sobrevalorar el que fem, hi ha minimitzar o menysprear el que fan els altres. Critiquem els seus errors, i en fem d’altres...
En aquest mon, ja se sap, el mèrit i el premi sempre recau en el cap, no pas en el peó que fa la feina.


ORDESA  Pis Superior de Gallinero   

Només els més inquiets i curiosos s’acosten a escalar a les Cingleres superiors d’Ordesa. Però tard o d’hora es faran encadenaments, que inclouran alguna via de la part superior (de fet, alguns escaladors de gran nivell, ja n’han fet). D’aquí d’alt es te una visió privilegiada de la Vall i dels Cims que l’envolten.

2/7/2016 “ENTEREMALIAT”   175 m.  6a  

“Entremaliat” es un recorregut senzill i assequible, bona part del itinerari discorre per una Aresta, en la màgica dificultat de III/IV grau (excepte dos llargs més complicats). La roca es gris i molt bona, però esta pràcticament des-equipat.
















Si perds la confiança amb tu mateix, és molt difícil recuperar-la... Recuperar la confiança d’una altre persona,  és impossible.


ORDESA   Tozal del Mallo

9/7/2016   “BRUJAS FRANCO-ESPAÑOLA”   400 m.  6b Ao

La majoria d’escaladors estarien d’acord, que aquesta combinació es una de les millors d’Ordesa.
Avui, les paraules que ha dit en Joan (que debutava en aquest magnífic escenari), m’ha fet pensar el contrari... “No m’ha impressionat gens”.

Jo ja havia fet la via el 2008 amb en Benji, i no m’he atrevit a comptar els pitons que hi ha... La roca esta tant sanejada, que és excel·lent.  Las preses estan marcades amb magnesi, i els peus amb la goma dels gats. Els cantos semblen retallats a mida per tibar. I amb las ressenyes d’en Luichy i del Albert S., ja saps el que et trobaràs.

La Ordesa mitificada... Dels embarcaments, de la roca variable i des-equipada, s’ha diluït. És podria convertir en la Ordesa banalitzada.
En aquest cas, això es bo... Sempre he pensat, que una via excepcional, es te de deixar suficientment equipada perquè la puguin fer la majoria d’escaladors, no només els que es passegen per el 6b. Els clàssic escalador de V+, encara podrà viure una gran aventura.

De tota manera, si tingues de recomanar una via de les que he fet, recomanaria la “Alicantropia”, es més autèntica.