18/2/2017

18/2/2017

diumenge, 5 de febrer de 2017

GEL Ardonés i Pedraforca

29/1/2017





GEL

Quan entre aire fred del Nord, posa amb estat d’alerta a tots els que tenim aquesta dèria malaltissa. Escalar una cosa que existeix fugaçment i desapareix, on les sensacions que es viuen son difícils d’explicar... És el Gel... Quant ni ha, la roca ens sembla un succedani marginal. 

Però dura poc... De sobte, s’esvaeix aquesta il·lusió tant efímera, i tornem a la realitat. Mentrestant somiem, encara que sigui a un nivell basic.

Per un Alpinista que només disposa d’un dia setmanal, dedicar-lo a l’escalada esportiva o al “Love climb”, és com una retirada encoberta, o un enterrament al cementiri dels dinosaures.  

Escalar Gel sol, esta mal vist, perquè s’aparta dels valors tradicionals de la cordada : Treball amb equip, compartir, amistat. No soc un personatge popular, ni em guanyaria la vida de relacions publiques. Moltes vegades amb poca convicció, però amb ferma decisió, tinc de sortir sol...

La seguretat al 100% en aquest medi tant hostil i canviant, no existeix. Sempre penso que potser trobaré alguna cordada que em deixarà escalar amb ells, encara que sigui de segon de corda... Per si de cas, em llegeixo el pròleg d’en Rémi Thivel de la guia de Gavarnie.

Als Pirineus no estàs mai sol, sempre trobes bona gent...Alguns exemples anecdòtics, d’escalades que anava a fer en solitari i per sort, vaig acabar compartint-les :

17/1/2004  CADÍ   Canal de l’Àliga          Guillem Ullastre i dos companys

12/3/2005   GAVARNIE   Freezante         dos joves Francesos ?

15/2/2009   BOI   Polaris                           Oscar (Pirata) i company

28/2/2009   GAVARNIE   Ice Folle            Raul (de Madrid)

6/2/2010     IZAS   Colgada                        3 companys ?

13/12/2014 WALLTER   Canal Estreta     Damià i Ricard

15/2/2015   BOI   Islandis                          Pol i Javier

... Gràcies companys


5/2/2017

Somnis d'Hivern


Bergueda


Columna del Verdet