18/2/2017

18/2/2017

dimarts, 30 de maig de 2017

"La FESTA del PACA" Paret d'Aragó

21/5/2017 Mnalleu - Cabrera

20/5/2017 Debut d'en Pol a Montrebei


“ En la grandesa d’aquest esport l’individualisme no hi té cabuda”    Jordi Pons

Fa temps que no avaluo a un escalador per les dificultats que és capaç d’assolir. Tot és molt relatiu, depèn del temps que disposi, de quines son les seves prioritats, i de  les condicions en que es troba.

No m’atreviria a dir que l’Alpinisme és un esport, ni molt menys un espot d’equip... Encara que s’escali amb cordada, al final cadascú es te d’enfrontar amb si mateix.

Per alguns és un entreteniment, per altres una manera de superació personal, es pot compartir amb els companys i amics, o depenent de les circumstancies fer-lo individual-ment... Algú no ha anat mai a caminar sol ?

Si decideixes emprendre una activitat individual, tindràs que fixar-te una ètica. La principal mesura d’un Muntanyenc solitari o individual, es l’autosuficiència, el no rebre cap ajuda exterior. Sembla una cosa molt senzilla, però és la clau per avaluar el compromís adquirit. Naturalment la majoria vol precisament el contrari, màxima seguretat i tenir el control de la situació.

Encara que tots els experts coincideixin... Poden estar equivocats.



27/5/2017  MONT-REBEI   Paret d’Aragó

“La Festa del Paca”   525 m.   6a A2e

Una ruta molt bona, interessant per escaladors que volen fer itineraris llargs i anar sumant vies a Montrebei.

En Jaume Clotet la deixat ben equipada perquè es pugui repetir amb seguretat.

Alguns trams son herbosos, però en general la roca es bona, el artificial esta equipat, las reunions preparades per ràppel . 

M’ha semblat més difícil que la CADE, cal fer-s'hi per abastar algunes assegurances.

Es necessari portar un joc de Friends, un o dos estreps, i els cordinos d’alguns pitons s’han de renovar...

No ho tenia previst, però entrava dintre de lo probable... Anava lent i se m’ha fet de nit al desè llarg.









Pot de piulades