4/10/2017

4/10/2017

diumenge, 10 de desembre de 2017

No hi ha Impossibles sinó Excuses



Masia d'Aiats

Cingles d'Aiats
COLLSACABRA Lliure

9/12/2017 Mentre feia l’aproximació al Cingle d’Aiats, he llegit un cartell que deia : “Votem per ser Lliures”.

El Collsacabra es un lloc on cobra més sentit la paraula Lliure... Lliure de fer el que puguis, inclòs escalar amb lliure.

Encara que facis 8a a vista, no és cap garantia per escalar al Collsacabra... Aquí si que tots som iguals davant la llei, tots tenim de fer el mateix esforç i passem la mateixa por... Estic parlant de vies des-equipades o poc equipades.

Els Ae i les vies totalment equipades maten la il·lusió, l’aventura, la capacitat de pensar i decidir, en definitiva converteixen l’escalada en lo més semblant a una via Ferrada.

Ja fa temps que el fet d’escalar ha deixat d’interessar-me, però segueixo practicant intentant mantenir un grau residual, per si de cas. Quant deixi definitivament d’escalar, el que més recordaré son aquests camins verticals del Collsacabra, perquè son las millors vivències d’escalada que he tingut.


Osona   COLLSACABRA   CABRERÈS  

Cingles d’Aiats    Puig Flubiol  1253 m.

“No hi ha Impossibles sinó Excuses”    100 m.  ED   A3 IV  

Una de les grans línies del Collsacabra que quedava per descobrir, elegant i directa, tècnica i treballosa. Oberta en tres atacs (18 h. efectives) i sense peus de gat.

En aquesta via no hi ha cap pas de “Ae” ni rés semblant , amb l’equipament just i necessari (una assegurança a cada llarg i un parabolt a les reunions) per viure una fantàstica jornada, en un paisatge idíl·lic de la comarca.

R1   A3/A3+   20 m.
R2   A2/A2+   30  m.
R3   A2   20 m.
R4   A1+   30 m

Accés i Aproximació :
Carretera C-153, fins la ultima corba abans de Cantonigròs (Pont de la Rotllana), aparcar o continuar un kilòmetre més, per la pista que va a Aiats.
Des de les pastures de la masia d’Aiats, és evident, no hi ha camí, uns 35 minuts.

Descens :
Travessar el bosc fins trobar el camí del Pla d’Aiats, seguir-lo fins les Cabanes  i baixar per el camí de l’Escaleta, 35 minuts.














Excursió al Cabrerès


Debut de la Mireia en una via llarga


diumenge, 26 de novembre de 2017

LLibertat per ser LLiures MONEGALS



LLibertat per ser LLiures

La llibertat no la regalen... No conec ningú que hagi enderrocat un sistema blindat, amb manifestacions pacifiques.

Tindrem una oportunitat històrica, de canviar la historia, de lluitar per ser lliures... o continuar sotmesos a un sistema autoritari injust.

No es tracte de tenir una manera de pensar, una idea, o una opinió diferent... En aquets moments cap Català pot sentir-se Espanyol, perquè al final els Catalans només som els que ens Sentim Catalans.

Ho sento... No es pot ser Català i Espanyol al mateix temps.


RIPOLLÈS   Montgrony   Coll Roig

Cingle de Monegals

Molt a prop de Coll Roig... Una petita Cinglera al mig del bosc, situada a 1.650 metres d’altitud, amb vies d’iniciació a l’escalada lliure des-equipada.

Escalades que fan sentir-se lliure.

“LLibertat per ser LLiure”   100 m.  MD   A2 6a

“Decidir ser LLiure”      55 m.   MD+   A3- IV

“Projecte Monegals”   60 m.   MD+   A3 6a

“El Diedre”   40 m.   MD-   A2- V

“Fissures”   35 m.   MD-   6a

Accés :

De Coll Roig (pista arreglada), camí amb lleugera baixada fins els Plans de Monegals (Cinglera  visible).

Dels Plans de Monegals es pot agafar un camí de marques vermelles (l’he netejat una mica i posat fites), que va al camí de Coll Pan (marques grogues), seguir-lo uns cinc minuts, baixar (alguna fita),localitzar el balmat de les cabres (pal), i resseguir la paret  1 h. 10’ (complicat si no es coneix). El més lògic es pujar pel mig del bosc fins la paret (sense camí).

  
















Plans de Monegals

dilluns, 30 d’octubre de 2017

ESCAPULARÍS Ordesa





28/10/2017   ORDESA   Pis superior de la Fraucata

“ESCAPULARÍS”   220 m.   MD-  6a

Una bonica via, de tall clàssic, en terreny d’alta muntanya. Oberta el 1988 per els catalans Remi Brescó i Jordi Camprubí.







diumenge, 22 d’octubre de 2017

El VIATGE de L'AUVERGE a la TERRA PROMESA

Cim de Roca Verdura


Me quedat perplexa de com funciona la justícia al estat espanyol, totalment corrompuda ... Escandalós, esgarrifós, inaudit al segle XXI...

Perquè menteixen tant descaradament, els polítics ?... Es possible tanta ignorància ?

Que no hi ha ningú sensat, amb criteri propi i que no es deixi manipular...

La unitat es defensa amb arguments, parlant i escoltant, no amb imposicions i repressió.

A Catalunya sempre hi ha hagut Boadellas, Icetas i també Pujols, gracies a aquets elements estem com estem...

Es possible tanta incompetència ?

Quan he sentit las declaracions d’en Rajoi , parlant del 155... He vist la llum... Per fi serem lliures.

Era el discurs d’un home que esta deliran, ferit de mort, agonitzant, totalment derrotat, anunciant la caiguda del regim.

No tenen una maquina del temps per tornar 50 anys enrere... Ho potser pensen empresonar a tres milions de Catalans.

Estem farts d’humiliacions. Defensarem la nostra dignitat, no permetérem de cap manera, que els nostres fills i properes generacions estiguin sotmesos per un Imperi Dictatorial Autoritari i corrupte, volem que siguin lliures.


Tivissa

21/10/2017   CATALUNYA   Ribera d’Ebre  TIVISSA   Roca Verdura 


“El VIATGE de L’AUVERGE a la TERRA PROMERSA”    210 m.   ED   A3 6a  (A2+ V)


En Chavi em va proposar fer aquesta ruta : “El viatge de l’Auverge a la Terra Promesa”...  Només llegir el nom de la via ja em va fer sentir curiositat.

Inspirada en Tangerina Trip al Capitan (Yosemite)... En miniatura.

La Roca Verdura es ben visible de Tivissa. La ruta ressegueix un gran balmat, amb diverses maniobres de paret, on el segon de corda pateix gairebé tant com el primer, o més. No hi ha cap llarg fàcil, però tampoc cap pas massa difícil o exposat.
Tot i la poca alçada de la paret, és un recorregut molt aeri, amb gran sensació de buit.

En Josep E. Castellnou Ribau fins i tot ha posat nom a les reunions : Aèria,  Abismal,  Suspesa al buit, De la por...

Això no és una via d’escalada, es una obra d’art... Creada, imaginada... Fent del no rés i sense cap 
lògica aparent, un grandiós itinerari en una paret modesta.

Una intensa aventura de dos dies, i sense cap compromís (nosaltres que vàrem començar molt tard el primer dia, n’hem necessitat tres).