18/2/2017

18/2/2017

dilluns, 20 de febrer de 2017

GAVARNIE "Banzayous + Mystiques"


Tots tenim una escala de valors i prioritats... Per alguns l’escalada és una manera de fugir de la realitat, o un intent d’aconseguir el que no em tingut mai.

Per els que no juguem a primera divisió, tornar a Gavarnie i escalar qualsevol itinerari, és un èxit rotund. Per anar-hi, cal tenir molta il·lusió, una mica d’ingenuïtat, i potser d’inconsciència.

Quant anuncien anticicló i temperatures primaverals a la Plana, es el moment de fer el pelegrinatge a Lourdes...


GAVARNIE   18/2/2017   “Banzayous + Mistyques”

Una de les millors combinacions del Circ, clàssica i relativament segura de perills objectius.

El Gel era molt bo i amb gran quantitat, però els trams menys verticals estaven coberts de neu, que dificulta i alenteix la progressió, i converteix als escaladors en Alpinistes.
Em sanejat tota la via, el Gel no és com la roca, aquí les condicions manen, i canvien la dificultat i exposició.

Quant ja teníem la via al sac, a punt de sortir per d’alt, en “Guri” m’ha recordat l’hora que era, i que ell tampoc portava frontal (*)... Amb la possibilitat de passar la nit tremolant de fred, em iniciat les maniobres de descens :  5 abalakovs i una R de la Banzayous, per tocar el terra abans que es fes fosc.

*Sempre porto dos frontals (el normal i el d’emergència)... Els he descuidat dins la motxilla a peu de via.









dilluns, 13 de febrer de 2017

Bateig de GEL


11/2/2017
Pedraforca   "Somnis d'Hivern" i "Columna del Verdet"















diumenge, 5 de febrer de 2017

GEL Ardonés i Pedraforca

29/1/2017





GEL

Quan entre aire fred del Nord, posa amb estat d’alerta a tots els que tenim aquesta dèria malaltissa. Escalar una cosa que existeix fugaçment i desapareix, on les sensacions que es viuen son difícils d’explicar... És el Gel... Quant ni ha, la roca ens sembla un succedani marginal. 

Però dura poc... De sobte, s’esvaeix aquesta il·lusió tant efímera, i tornem a la realitat. Mentrestant somiem, encara que sigui a un nivell basic.

Per un Alpinista que només disposa d’un dia setmanal, dedicar-lo a l’escalada esportiva o al “Love climb”, és com una retirada encoberta, o un enterrament al cementiri dels dinosaures.  

Escalar Gel sol, esta mal vist, perquè s’aparta dels valors tradicionals de la cordada : Treball amb equip, compartir, amistat. No soc un personatge popular, ni em guanyaria la vida de relacions publiques. Moltes vegades amb poca convicció, però amb ferma decisió, tinc de sortir sol...

La seguretat al 100% en aquest medi tant hostil i canviant, no existeix. Sempre penso que potser trobaré alguna cordada que em deixarà escalar amb ells, encara que sigui de segon de corda... Per si de cas, em llegeixo el pròleg d’en Rémi Thivel de la guia de Gavarnie.

Als Pirineus no estàs mai sol, sempre trobes bona gent...Alguns exemples anecdòtics, d’escalades que anava a fer en solitari i per sort, vaig acabar compartint-les :

17/1/2004  CADÍ   Canal de l’Àliga          Guillem Ullastre i dos companys

12/3/2005   GAVARNIE   Freezante         dos joves Francesos ?

15/2/2009   BOI   Polaris                           Oscar (Pirata) i company

28/2/2009   GAVARNIE   Ice Folle            Raul (de Madrid)

6/2/2010     IZAS   Colgada                        3 companys ?

13/12/2014 WALLTER   Canal Estreta     Damià i Ricard

15/2/2015   BOI   Islandis                          Pol i Javier

... Gràcies companys


5/2/2017

Somnis d'Hivern


Bergueda


Columna del Verdet


diumenge, 22 de gener de 2017

FUENFRÍA "Jabalí"




Em costa trobar companys per escalar gel... Els que voldrien no poden, i els que voldria no volen.

21/1/2017  Vall de Chistau   FUENFRÍA

Un dels racons que em faltava del Pirineu, aquí hi ha algunes de les línies més difícils (M10 6+), és un lloc prohibit per els que ens iniciem.
Els ullals de les cascades no arriben mai a tocar el terra, per tant s’ha d’escalar un tram de roca per abastar el gel, dry-tooling (equipat amb parabolts per encadenar amb lliure).

La pista estava nevada desde Saravillo (980 m.), he fet l’aproximació a peu (es podia passar amb 4x4).  Quant he arribat al peu del Cingle, després de 5 h. obrint traça, he anat directament al “sector d'entrenament”.
He fet la via “Jabalí”, la primera que es va obrir a la Fuenfría el 2004 (Iñaki Cabo i Simón Elías); els parabolts estan junts, el grau no és obligat (M6) i el gel és assequible (3+).


Sector d'entrenament






dilluns, 9 de gener de 2017

Any nou il·lusions noves



La evolució i el progres és qüestionar els sistemes establerts, trencant les normes.

Si et falta aquella empenta que et donava la força i el valor per enfrontar-te a lo desconegut. El més sensat i assenyat és el retorn als teus orígens, reinventar el passat, redefinir la noció del que és la felicitat, i el que entenem per l’èxit. Perquè el temps és l’únic valor del que disposem.

FELIÇ 2017



31/12/2016   30ª Sant Silvestre Manlleuenca. 
Fa 30 anys que acabo l'any corren... Soc l'únic que he fet totes les edicions. 


1/1/2017   Gel al Pedraforca






8/1/2017   Cara Nord  MONT PERDUT   900 m.   

“Aquesta paret solitària queda massa lluny per atraure als que només senten passió per la tècnica d’alta escola; i és massa imponent, per lo que la refusen els que cedeixen a la temptació d’un èxit fàcil.”  Patrice de Bellefont

La Cara Nord del Mont Perdut és una ascensió magnifica, assequible, però de gran envergadura, imprescindible per qualsevol Pireneísta. Va esser la meva primera Gran ascensió el 12/1/2002, just quant m’iniciava.

Descripció del itinerari :

Comença amb una Canal molt estètica i encaixonada de 50/55º d’inclinació (si es passa per la dreta es més difícil i exposat).
Una llarga travessia per la Glacera 30/40º (si hi ha poca neu, es te de superar un petit serac).
Unes pendents nevades amb tendència a l’esquerra 45/50º.
Una Goulotte, normalment amb Gel 55/60º a piolet tracció (un pitó).
Després es fa més fàcil i s’arriba caminant al Cim.


A la primavera (amb més neu) las dificultats minven, però és menys interessant.

El 18/4/2003 amb un intent d’encadenar tres Cares Nord, vaig fer un parcial de 1h. 37’ fins al Cim.


 L'estètica Canal d'entrada, i una cordada que fa la travessia de la Glacera.